La Bíblia de Montserrat

La Bíblia (del grec koiné βιβλία τὰ, tà biblía, «els llibres») és una col·lecció d’escriptures o textos sagrats que jueus i cristians consideren producte de la inspiració divina i una constatació de la relació entre Déu i els éssers humans. Consta, en total, de 73 llibres (segons l’Església Catòlica). La Bíblia està estructurada en dues grans parts: Antic Testament: recull la història de la creació del món, dels primers profetes i del poble d’Israel, des dels seus orígens fins a una època propera al naixement de Jesús. Nou Testament: explica els fets i les paraules de Jesús i dels primers cristians. Els llibres de la Bíblia van ser escrits durant un llarg període de centenars d’anys que abasta, aproximadament, des del segle X a. C. fins al segle I d. C. Els seus llibres es van escriure principalment en dos idiomes: hebreu i grec, però també es conserven fragments en arameu. Si bé el text bíblic comú de l’Església a Catalunya —lectures de la missa, sagraments, etc.— pren com a versió oficial la «Bíblia Catalana Interconfessional» («BCI»), «La Bíblia de Montserrat», traduïda pels monjos de l’Abadia i acompanyada de textos introductoris, de mapes, d’índexs —per noms, llocs i matèries— i de nombroses notes referenciades, s’ha convertit en un clàssic que en el seu moment va merèixer els elogis de Josep Pla.